El segle XVIII és un segle d’expansió de la vinya al Priorat. És durant aquest període que es basteixen la majoria de les esglésies del Priorat, mostra del bon moment econòmic que viu la zona gràcies al comerç de l’aiguardent.
Les cases pairals del carrer Major de Poboleda són un exemple d’aquest període d’esplendor, també l’església de Sant Pere, coneguda com la catedral del Priorat, és un edifici arquitectònicament molt interessant, que es va alçar a partir del 1750.
Van ser els monjos cartoixans procedents de la Provença, establerts el 1194 al peu de la serralada del Montsant, els primers a reconèixer i saber aprofitar les qualitats del territori per al conreu de la vinya i l’elaboració del vi. De ben segur que els cartoixans escolliren aquell indret perquè reunia les condicions adequades per atendre els preceptes de l’orde: solitud, contemplació i recolliment, a més, l’existència d’aigua els assegurava la subsistència.
Josep M. Espinàs va rebatejar la Vilella Baixa com la Nova York del Priorat sorprès per l’alçada de les cases, que tenen l’accés, per la banda del carrer, a la que, vista des del riu, és la quarta o cinquena planta.
La Denominació d’Origen Qualificada Priorat s’articula a partir dels dominis cartoixans. Aquesta DOQ comprèn, en gran mesura, el territori que constituïa part de l’antic Priorat d’Escaladei que el formaven set pobles: Torroja del Priorat, la Vilella Alta, Porrera, Poboleda, Gratallops, el Lloar i la Morera de Montsant. A més, l’any 1954, quan es van establir límits enològics, és a dir, aquells municipis que tenien bona part de terrenys de llicorella, s’hi van afegir Bellmunt del Priorat i la Vilella Baixa, a més d’una part dels municipis del Molar i Falset.
Cap a finals dels anys setanta del segle XX la DO Priorat es trobava en una greu situació de davallada i despoblació. A començaments dels anys 80 un grup de persones coneixedores del món del vi i convençudes del potencial que tenien els priorats, però sense ser massa conscients de l’efecte que provocarien, van capgirar radicalment les perspectives de la zona. En pràcticament una dècada l’extensió de les plantacions, la producció de vi i els cellers s’han multiplicat sorprenentment. Ningú, ni els més optimistes, podia imaginar aquesta emergència de la zona.
El ressorgiment del Priorat es fa patent amb la recuperació del conreu de les vinyes, l’increment de la superfície vitícola i la introducció de tecnologia moderna als cellers. La millora de la qualitat s’aconsegueix realitzant el seguiment de la maduració de cada varietat fins obtenir la matèria primera òptima, tenint cura en el control de les fermentacions, l’asèpsia en les manipulacions al celler i el control analític dels vins.