

A les acaballes del segle XII , quan es fundà Escaladei, la serralada de Montsant ja era un refugi d’ermitans: gairebé feia una cinquantena d’anys o més que hi havia vida eremita. Així doncs, la muntanya era poblada d’eremites i edificacions dedicades al culte que es troben escampades per la muntanya.
L’original relleu del massís és format per un gran bloc de conglomerats calcaris alternat amb capes d’argila i gresos. L’erosió ha fet que en els conglomerats hi hagin aparegut nombroses coves i avencs. En alguns trams s’hi han format profunds gorgs de gran bellesa i espectacularitat. Per altra banda, el paisatge vegetal del Montsant està compost de formacions arbustives i herbàcies acompanyades de pi blanc. La varietat d’ambients dóna un gran diversitat d’espècies, un dels poblaments més rics de Catalunya, amb rapinyaires, com el falcó pelegrí; mamífers, com el turó, la mostela, el porc senglar i la geneta, o rèptils, com l’escurçó ibèric. Del patrimoni arquitectònic cal destacar les ruïnes de la cartoixa d’Escaladei i l’ermita romànica de Sant Bartomeu.
El 30 d’abril de 2002 es va declarar el Montsant parc natural. Des de la seva creació ha portat a terme una important tasca d’arranjament d’espais i zones de lleure així com la creació d’itineraris ambientals. A la Morera de Montsant es troba la seu i l’oficina d’informació del parc.