El Priorat i les estadístiques

Després d'haver passat un cap de setmana al Priorat, un informe de l'Associació Empresarial del Garraf i el Penedès indicava que aquest és l'últim territori en nivell de competitivitat de Catalunya. Vaja, que el Priorat és un desastre, el pitjor del país, una calamitat, una comarca per sortir-ne corrent i no tornar-hi mai, un lloc per no fer-hi res. I els ciutadans del Priorat uns pobres dels quals ens n'hem de penedir constantment. Doncs no. Les estadístiques moltes vegades menteixen. La seva fredor és tan dramática que pot acabar per fer-nos mal entendre-ho tot. De tant en quant hauríem de rebel·lar-nos contra aquests informes que deuen ser fets, en molts casos, per extraterrestres que probablement no han sortit mai de les seves oficines. El Priorat haurà sortit l'últim en aquesta estadística, però a mi em va entusiasmar i meravellar. Em va semblar un paradís refrescant en aquesta primavera tan extraordinària que estem vivint. Al Priorat es fan alguns dels millors vins del món, els seus pobles són autèntics, no s'hi troben barbaritats urbanístiques (excepte alguns cellers amb una arquitectura un xic discutible estèticament), les carreteres estan perfectes, a penes circulen cotxes, el paisatge és homogeni, d'unes vistes espectaculars, totes les rutes per fer senderisme estan senyalades perfectament i, si per rematar-ho, tenim la cartoixa d'Escala Dei, l'admiració és absoluta. Llàstima, només, que no tingui mar; però, llavors ja no seria el Priorat. Em va deixar bocabadat. I ho diu un empordanès enamorat de l'Empordà que ara entén per què Lluís Llach s'hi va moure a viure. Si no ha baixat a visitar aquesta comarca de Tarragona, aprofiti i visiti-la. No sigui que una millora de les estadístiques en competitivitat en els propers anys l'empitjori.