LA VILELLA BAIXA

Josep M. Espinàs va rebatejar la Vilella Baixa com la Nova York del Priorat sorprès per l’alçada de les cases, que tenen l’accés, per la banda del carrer, a la que, vista des del riu, és la quarta o cinquena planta.

Arquitectura de les cases. Una casa mitjana disposava de diversos espais. Planta baixa, el celler i estable tot aprofitant el desnivell del terreny. Abans, les mateixes famílies s'ho feien tot: des de conrear la vinya fins a elaborar el vi. A començaments del segle XX es van organitzar els sindicats. El de la Vilella Baixa, per exemple, es va crear el 1919 i té una arquitectura molt particular.

Les cooperatives van ser una solució per tal que els petits i els mitjans propietaris poguessin elaborar el vi en millors condicions que no pas a les cases. Podien tenir maquinària nova i a més s’estalviaven molts diners i mà d’obra treballant conjuntament. Al llarg del segle XX tothom es va associar a les cooperatives. Durant dècades del segle XX, en molts pobles, van ser l’única empresa productiva. Avui la majoria de les cooperatives dels pobles de la DOQ Priorat s’han fusionat en una sola: la Vinícola del Priorat, que es troba a Gratallops. D’altres col·laboren amb empreses privades.

Cal destacar la Vilella Baixa pel seu interès pintoresc, ple de regust medieval. El carrer que No Passa, a la part més alta del poble, és una possible persistència de l'antic nucli medieval, al qual s'accedeix per un llarg porxo i que, com el seu nom indica, s'acaba sense solució de continuïtat en una petita plaça. El carrer que No Passa fou encara utilitzat com a lloc de defensa durant les carlinades, quan encara, en moments de perill, se'n tancava el portal d'accés.