Originàriament, la població estava situada en un barranc conegut amb el nom de Fontes Aubelles, on encara avui hi resten unes ruïnes conegudes com Les Casotes, construccions pastorals fetes amb pedra seca. Al lloc on avui hi ha el poble existia la Torre de Rafolí, atribuïda al temps dels moros, però que podria tenir un origen més antic. Quan es trasllada el poblat antic prop d'aquesta torre es comença a parlar de la Torre de Fontaubella.
El nom de Pradell és, segons l'Institut d'Estudis Catalans, el diminutiu de prat, i Teixeta, bosc de teixos, fa referència a la gran presència d’aquests arbres a les serres dels voltants. Tot i això, també hi ha qui defensa que Pradell prové de parrell (pedra de guix), ja que aquest mineral també és abundant a la zona i hi han funcionat diverses guixeres. Però més que per l'avellana, pel teix o pel guix, actualment Pradell de la Teixeta és conegut arreu per la seva condició de poble eòlic.
La llegenda explica que la vila de Cornudella fou fundada pel comte de Prades, perquè va trobar en aquest lloc la seva filla, perduda durant una cacera, gràcies al so del corn de caça que ella duia. D'aquí vindria el nom de Corn d'ella, amb què es coneix la població.
Albarca era lloc de pas del camí reial de Reus a Lleida i Fraga, una ruta important de transport de mercaderies que comunicava les poblacions de la costa amb les terres de l'interior. Abans de la construcció de la carretera actual el camí de mules passava per l'indret anomenat Els hostalets, just al peu de Montsant, on hi havia una ferreria i hostals on es podien allotjar els traginers. Avui només queden les runes de dos grups d'edificacions.
Va ser municipi independent fins a mitjan segle XIX. Després de la guerra de 1936-1939, la vila va patir un ràpid procés de despoblament.
A Ulldemolins hi ha una de les cooperatives del Priorat que elabora oli ecològic. El cultiu ecològic es basa en un treball que permet mantenir els ecosistemes mentre s’augmenta la fertilitat de la terra. No s’utilitzen ni adobs ni fertilitzants químics, tot és natural. Un 30% del total de la producció és oli ecològic, que conviu amb el cultiu tradicional, integrat o intensiu.
També hi ha conreu de vinya, d’ametller i d’avellaner. El vi s’empara sota la Denominació d’Origen Montsant.
Aquí la vinya comença a escassejar i el vi bàsicament està destinat al consum propi. Els olivers s’instal·len a les terrasses sostingudes per marges de pedra i vessants de pendents no massa pronunciats. L’oli del Priorat s’ elabora a partir de la varietat arbequina. Acostuma a ser un oli amb un nivell mig de fruitat, dolç, i ric en aromes de fruites madures, especialment poma i plàtan.