Muntanyes que fan gran un petit país

De Porrera a Torroja, a Poboleda i tornada pel coll dels Tossals. Itinerari exigent amb desnivells importants entre vinyes de la DOQ Priorat.

Porrera - Torroja

Se surt de Porrera per la part més alta del poble, pel carrer de l’Encastell, on es troba el camí dels Trossets. Es passa a tocar del dipòsit d’aigua del poble i de l’antic cementiri, convertit ara en un mirador sobre el poble. El camí de ferradura s’enfila pel crestall de la muntanya, ben marcat sobre unes de les pissarres més antigues del Priorat, del període Devonià. Les vistes són àmplies i molt agraïdes. El camí de ferradura desemboca en una pista just en el collet de Comaenromeu. Es continua a la dreta, per la solana, baixant suaument fins a trobar un encreuament. Es continua al recte, planejant i seguint la pista que travessa la partida de Terracuques a mig aire. S’arriba a un tomb formigonat i es continua a munt en direcció al mas de la Rosa. Els costers dels voltants són espectaculars.

S’arriba al collet del Mas de la Rosa, es travessa i es continua avall. En un dels primers retombs del camí, amagada amunt entre avellaners, es troba la font de Muntaner. De seguida es troba una bifurcació. Es continua pel camí de dalt travessant costers de vinya de Vall Llach.

S’arriba al collet del Mas de la Plana del Seba. Es continua pujant suaument i de seguida es passa sota el mas, que havia estat uns dels grans masos de la zona, amb fins a set cups, i que havia estat habitat fins la dècada dels anys seixanta del passat segle XX. Se segueix el camí que voreja el mas per sota travessant la plana i s’arriba tot seguit a la coma Vidala des d’on el camí s’enfila fins al coll que separa la coma de les terres de mas d’en Gregori. Un cop al coll es continua la pista que descén suau, penetrant en un bosc replantat de pins pinyoners. Es troba una bifurcació i es continua a la dreta i es deixa la pista que baixa al mas. La pista forestal planeja fins a connectar la següent collada on es troba una extensa i nova plantació de vinya.

Es va avall seguint la pista principal de la finca fins arribar pràcticament davant de la gran bassa de rec. En aquest punt es deixa el camí principal i s’agafa, una altra pista a la dreta que puja ràpidament al collet del Pinell (tant de bo que ja s’hagi retirat la vella excavadora abandonada). Just passada la cadena que tanca el camí, a ma esquerra es troba el vell camí del Pinells que porta a Torroja, recentment recuperat. El vell camí desemboca en una pista agrícola i es continua baixant en direcció al poble. Poc abans d’arribar-hi, es deixa la pista i es retroba, a ma dreta, un darrer tram del vell camí de ferradura que acaba trobant la carretera just a sobre d’una font.

Torroja - Poboleda

El camí vell de Poboleda s’agafa al costat del cementiri. Es passa a tocar la depuradora i es baixa a trobar el barranc seguint un primer tram cimentat. S’arriba al barranc i es continua pel camí que segueix amunt al costat del llit del torrent que normalment no porta aigua. Al cap d’una estoneta es troba un primer revolt molt maco del camí de ferradura que encara conserva bona part de l’empedrat. En canvi, més amunt es troba profundament erosionat. La força de l’aigua, la manca de manteniment durant decennis i el pas irresponsable de motocicletes han acabat per destruir completament els vells empedrats i la plataforma de l’antic camí ral entre Torroja i Poboleda.

En aquest primer tram el camí puja al costat d’oliveres i costers de vinya ben antics. Més amunt ha estat convertit en un camí agrícola més ample que se segueix fins a trobar una pista d’on arrenca. Aquí es recupera el camí vell —molt erosionat també— que puja recte i enfila la darrera part del barranc de Poboleda, on els conreus i els masos han quedat abandonats. El darrer tram del camí vell ha estat malauradament destruït quasi completament per una pista que ara resta abandonada. S’arriba al coll de Poboleda i baixa a l’esquerra seguint la pista que hi puja per aquesta banda. Es passa al costat de noves plantacions de vinya i més avall es retroben alguns trams del vell camí de ferradura.

A l’arribar a la zona mes planera es transita per un encantador i vell camí de carro que va a trobar el riu Siurana entre camps, pollancres i canyissos. No cal travessar el riu a gual. Uns metres abans de trobar-lo, a la dreta de la pista surt el camí d’una sèquia que cal seguir. Porta a la vella palanca del molí, que encara manté les velles cadenes que fixen els troncs a la roca, només en un costat, per tal que en cas de riuades, la forca de les aigües no arrosseguin la palanca riu avall.

Es creua la palanca i es continua a la dreta, seguint el camí del costat del riu, que passa a tocar de l’antic molí dels Cartoixans. Més endavant es troba, a l’esquerra, el camí que puja al poble.

Poboleda - Porrera

Per agafar el camí que porta a Porrera pel coll dels Tossals —el camí més directe i probablement el més antic— es pot triar dues sortides des de Poboleda. La més directa comporta haver de passar el Siurana a gual (i probablement haver de mullar-se els peus). Des de l’església cal anar a ma esquerra pel carrer Nou . A l’altra banda del riu es troba la pista que s’endinsa per la vall

L’opció més còmoda dóna una mica més de tomb. Surt de l’església a ma dreta pel carrer Nou també. En trobar l’encreuament amb el camí que ressegueix la llera del riu es va a l’esquerra. Es creua el riu per un pont de ciment i cap de molt poc la pista gira per enfilar la vall.

El camí no té pèrdua i porta, primer, a les vinyes de mas Sinén, del celler Burgos-Porta, situat pràcticament a la meitat de la vall. La cura que tenen aquests viticultors en el conreu de la vinya ha donat lloc a un paisatge d’una gran bellesa que, sens dubte, es reflecteix en els vins que elaboren.

El camí passa a tocar del celler per sobre i continua vall amunt. Ja no es troben més conreus si bé els antics marges donen fe que pràcticament tota la muntanya havia estat conreada. Se segueix la pista, que poc a poc va fent-se més estreta i agradable, fins arribar al peu del coll, a una plaça. Superant un petit talús es troba el vell camí de ferradura que s’endinsa en un jove alzinar per arribar a la collada, mol propera i completament emboscada.

El camí comença el descens per l’altre vessant girant a l’esquerra i planejant a mig aire del vessant del Tossal. Es baixa suaument mentre s’obren els horitzons i es passa a tocar de magnífics exemplars d’azines. Antics murs de pedra seca —dissortadament molt deteriorats en alguns punts— ajuden a mantenir el camí en el costerut vessant.Després d’un petit ascens, el camí volta un llom i va a trobar un crestall per on continua baixant. Més endavant el camí abandona la cresta i gira a l’esquerra per baixar la costa (antigament conreada) dibuixant amplies ziga-zagues a mesura que perd alçada. S’arriba un altre llom que el camí sàviament seguirà pràcticament fins arribar al fons de la vall. Se surt a un camí agrícola que es segueix un tram. A l’arribar a un encreuament s’abandona el camí ample per retrobar el vell camí a l’esquerra, una mica per sobre. Més endavant es creua aquest mateix camí i es continua avall. Es passa a tocar de la carretera del coll de les Marrades que no es creua fins més avall.

En aquest punt, el vell camí va quedar tallat per la carretera i parcialment sepultat pel seu talús. Per aquesta raó es continua pel camí privat que dona accés a un magnífic coster de vinya vella. No cal dir que cal ser especialment respectuós en aquest tram. Més avall es retroba el camí vell que baixa per un llom rocallós fins a trobar, al fons de la vall el vell camí de Cornudella que pujava pel coll de les Marrades i que també era el camí més utilitzat per les cavalleries que anaven de Porrera a Poboleda.

Es continua pel camí de carro a la dreta, avall. Es passa sota el celler Marco Abella i de seguida se surt a la carretera. Se segueix uns metres i de seguida es troba una bifurcació. El camí de la dreta permet arribar directe a la part alta de Porrera, al barri de l’Encastell. Si es va a la plaça Catalunya es millor seguir un tram de carretera fins a trobar la propera entrada a Porrera.