L’ànima de Montsant

Aquest itinerari ha estat patrocinat per l'hostal-restaurant Fonda Toldrà d'Ulldemolins
(Podeu reservar el vostre àpat o allotjament a: http://www.fondatoldra.com)

Recomanacions:

Es tracta d’una excursió molt senzilla, apta per a tothom, ideal per fer amb nens, que porta a un dels racons més emblemàtics i fascinants de Montsant i el Priorat. A l’estiu, el bany a les cadolles Fondes resulta irresistible. A Ulldemolins tenen merescuda fama els seus dolços, especialment les orelletes.

El nom de la muntanya ho diu tot: Montsant, muntanya santa. Durant segles aquest massís ha estat valorat com un indret especialment adient per al recolliment, un lloc on resulta més fàcil parlar amb Déu, amb la naturalesa o amb un mateix. És per aquesta raó que Montsant té una gran tradició d’eremites, és a dir, de persones que han buscat la solitud que ofereixen aquests paisatges. Sant Bartomeu és l’ermita més antiga. El 1160 es va quedar a viure en aquest racó de món fra Guerau Miquel, de qui es diu que va guarir a la reina Sança, l’esposa d’Alfons I. Cap altre racó sintetitza millor l’evocadora espiritualitat —religiosa o no— que transmet aquesta muntanya.

L’itinerari comença a l’ermita de Sant Antoni d’Ulldemolins [1] i està senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GR 65-5. Se surt a la dreta, seguint la pista que puja al collet [2] i, de seguida, baixa en direcció al riu Montsant. Es poden evitar algunes de les marrades de la pista seguint la sendera, que va fent dreceres fins a la font de la Gleva [3]. El riu és molt a prop i el camí passa a tocar de l’engorjat de les cadolles Fondes. Val la pena atansar-se per veure com les aigües han esculpit aquest atractiu pas entre les roques.

Es continua avall, pel camí que marxa paral•lel al riu, que s’endinsa en l’agradable bosc de ribera. Al cap d’uns deu minuts s’arriba a una bifurcació [4]. Atenció: el camí de l’esquerra és el que puja a les roques dels Tres Juradets i continua cap als Pins Carrassers. Es continua a la dreta. Al cap de no res apareix una nova bifurcació [5]. A la dreta baixa el camí que travessa el riu i va al racó de la Pastera, la cinglera ben acolorida de l’altra banda del riu. Es continua a l’esquerra. Dalt, a l’esquerra, apareixen les sorprenents siluetes dels Tres Jurats.

Es troba una altra bifurcació [6] i es va a la dreta, baixant en direcció al riu. Al cap d’una estoneta s’arriba al punt on es deixa el camí de Fraguerau, que segueix riu avall en direcció a Margalef. A la dreta surt el camí de l’ermita [7], que travessa el riu per un atractiu pont penjat. Amunt, a l’esquerra, és ben visible la gran roca coneguda com «la Cadira». El camí puja pel mig del barranc fins al racó de Sant Bartomeu [8]. La gran balma que hi ha davant de l’ermita, tancada parcialment per un mur de pedra seca, va ser probablement el lloc triat per fra Guerau per fer-hi vida. Per tornar només cal desfer el camí d’anada.