Camins de miners i pagesos

Recomanacions

El tomb es pot començar en qualsevol dels tres pobles, els quals són pràcticament equidistants i es pot fer en qualsevol dels sentits. Per evitar alguna pujada poc agraïda (i fer-la de baixada), s’ha optat per descriure l’itinerari sortint del Masroig en direcció a Bellmunt. Aquest tram és de poc més de 6 km, 260 m de desnivell de pujada i dues horetes de camí, a banda, és clar, del temps que es destini a badar o, per exemple, a gaudir de les vistes del Sarraí.

Se surt a la vora de la Cooperativa del Masroig. A tocar de la carretera, es troba el carrer de les Pinyeres (1), que baixa cap el barranc de la Vila i el molí de Ca la Verònica. En arribar al seu davant, sense creuar el gual, es troba a mà dreta el camí dels Horts que remunta el curs del barranc. Es tracta d’un camí frescal, encantador. Aviat es camina entre els murs de pedra seca dels horts que han aprofitat tradicionalment les aigües d’aquesta barrancada.

Més endavant, el camí es bifurca (3). Es va a l’esquerra travessant el barranquet a gual i es continua amunt per l’altra riba, seguint un tram molt agradable del camí de carro. S’arriba un altre cop davant el barranc (4). El camí principal el creua. Sembla que l’antic que portava a Bellmunt seguia ben a prop del llit del barranc, aigües amunt. L’enorme vigor amb què creix la vegetació de ribera desaconsellava reobrir aquest tram del camí. S’ha optat per seguir, primer, el curs d’una antiga sèquia que es troba a mà esquerra, abans de baixar el barranc.

Després es continua per la vora d’unes vinyes fins a sortir en un pas de carro, paral·lel a un camp d’oliveres. Seguint-lo s’arriba davant d’un vell forn d’obra (5). En aquest punt, a la dreta, marxa el caminet que porta a l’antic molí de l’Antònia, que és l’edifici abandonat visible al davant. Es continua a l’esquerra, seguint el camí que porta a prop del mas del Ramon Sens. S’arriba al camí principal d’accés a l’edifici i es troba un corriol (6) que puja un talús i voreja la casa per dalt, per anar a trobar la sendera que s’enfila a la partida de les Guixeres. Es passa a tocar d’una torre elèctrica (7) i es continua a l’esquerra.

A partir d’aquí, el camí puja suaument, entre antic conreus abandonats i nous boscos de pins que recolonitzen la muntanya. El camí es va fent més airós, fins arribar al capdamunt (8), molt a prop del cim del Sarraí (9), el punt més alt. Si es disposa d’una mica de temps, val molt la pena arribar-s’hi. La talaia i les vistes que regala són magnífiques —un indret fantàstic per esmorzar, per exemple—, amb importants masses forestals de fulla perenne, molt poc castigades pels focs forestals durant anys. Aquest és un dels pulmons del Baix Priorat, un espai natural de primer ordre, un corredor biològic fonamental entre la serra de Llaberia i el curs mitjà del riu Siurana.

El vell camí de ferradura inicia el descens en direcció a Bellmunt tot enllaçant un revolt rere un altre. Se surt del territori de la Denominació d’Origen Montsant (a la qual pertany el terme municipal del Masroig) i s’entra a la Denominació d’Origen Qualificada Priorat. De seguida es passa a tocar de les vinyes velles del celler Mas d’en Gil. I s’acaba desembocant en una pista (10) que, tot seguit, porta a un encreuament. Es va a la dreta i, en pocs minuts, s’arriba davant l’entrada del Museu de les Mines de Bellmunt (12), sota el poble. 

De Bellmunt al Molar no arriba a 8 km i 170 m de desnivell de pujada que es poden fer en menys de 3 horetes. Val la pena, però, guardar temps per visitar el jaciment protohistòric del Puig Roig del Roget. Des de Bellmunt cal desfer el camí fins al darrer encreuament (11) i continuar per la pista principal, que ressegueix a mig aire la falda del Sarraí, sota un bosquet de pins. Més endavant, el camí surt del bosc i baixa suau entre vinyes i oliveres. De seguida es troba, a mà esquerra, el baixador de la Dama (13), un preciós camí de ferradura que davalla al barranc, puja un petit collet i baixa a trobar de seguida el camí carreter (14) que porta al poblat del Puig Roig del Roget (16).

El camí per baixar al riu es troba en una collada abans d’arribar al jaciment (15). Es tracta d’un vell camí de ferradura que travessa el bosc i desemboca en una parada de fruiters que, malauradament, va menjar-se el tram final. Bé sigui per la vora esquerra del camp o per l’alternativa senyalitzada, s’ha d’arribar a trobar el camí que segueix la riba del riu Siurana (17). Si es va la dreta, s’arriba a la carretera on hi ha un passera de blocs que facilita creuar el riu quan baixa alegre (18). Llavors, però, cal fer un tram d’asfalt fins al mas de les Puces.

En l’època que el Siurana baixa poc —o si no us sap greu descalçar-vos— és millor seguir el camí del riu a l’esquerra, aigües avall. Ben aviat es troba, a la dreta, un tram prou bo per creuar-lo a gual —no cal dir que, en cas de pluges fortes i avingudes, és absolutament imprudent intentar-ho. Un cop a l’altra riba (19), es troba de seguida l’antic camí que cal seguir a la dreta, tot remuntant el curs del riu fins a sortir davant mateix del mas de les Puces (20), que actualment és la base del celler De Muller al Priorat.

Es travessa la carretera i es continua pel camí de terra que marxa entre vinyes en direcció a la muntanya. Aviat es deixa una bifurcació a la dreta (21) i es continua recte en direcció al bosc i als antics camps d’ametllers, ara abandonats. El camí gira a l’esquerra i comença a pujar suaument seguint la falda de la muntanya. Més endavant entra en una barrancada, passa a l’altre vessant i continua amunt, sota alguns pins d’ombra ben agraïda.

Es deixa una bassa contra incendis a la dreta (22) i s’arriba a les planes de dalt. Es deixa un camí que marxa a l’esquerra cap al celler Domini de la Cartoixa, d’on en surt el vi Clos Galena (23). Es va recte i de seguida es camina acompanyat de vinyes i oliveres. Més endavant es deixa un camí a la dreta que porta al mas dels Frares (24). Aquest és un mas antic i historiat que pertanyia als monjos d’Escaladei i que al segle XVIII era conegut com «la perla del Priorat». Aquest és el nom que pren el celler que l’ocupa actualment.

Se segueix recte i de seguida s’arriba a les restes del mas de la Nadala (25). Les dimensions parlen clarament que havia estat un gran mas. Tot just haver començat a baixar es troba, a mà esquerra, el corriol que permet retrobar l’antic camí de ferradura. Es baixa a creuar la barrancada i es remunta tot seguit per sortir a la Rocalda, una de les àrees de joc antigament preferides de la canalla del Molar (26). El poble és a tocar mateix.

El Molar, com Bellmunt, ha estat històricament un poble miner. Els fenicis ja van fer cap al poblat ibèric del Calvari a la recerca de plom, i l’explotació minera va seguir activa fins ben entrat el segle XX. Del Molar al Masroig hi ha 6 km, 160 m de desnivell de pujada i un parell d’horetes de marxa. Des de la Rocalda (26), per trobar el camí del Masroig, es baixa a l’esquerra i s’agafa el pas de carro formigonat que porta fins a la carretera (27). Allí mateix es troba l’encreuament d’on surt el camí vell del Masroig. El camí de carro marxa de dret travessant camps d’oliveres i vinyes. Més endavant es deixa a sobre una edificació (28) del celler Clos Berenguer i poc després es volta el celler per l’esquerra (29), tot pujant una mica abans de iniciar la baixada en direcció al riu, seguint la pista oberta recentment.

S’arriba a la llera del riu, molt a prop de l’edifici abandonat del molí del Coco. L’antiga palanca fa molt de temps que va desaparèixer i, mentre n’arriba una de nova, cal buscar el millor pas per travessar el Siurana a gual. Novament s’ha d’advertir que, en cas de pluges fortes i avingudes, pot ser molt perillós intentar-ho. El Siurana, encara que pugui no semblar-ho, pot convertir-se en un riu terrorífic. N’ha donat bones mostres al llarg del temps. L’aiguat de Santa Tecla, al setembre del 1874, es va endur per davant edificis i ramats sencers. I no fa tant, l’octubre de 1994, pel riu Siurana hi baixava tanta aigua que l’Ebre no podia engolir-la. L’afluent va ser, per un dia, més fort que el gran Ebre.

A l’altra banda es retroba el vell camí de ferradura (30) en un tram de pujada amb revolts encisadors, sota l’ombra d’uns bons pins. Finalment, després de passar un tram de camí fondo, es continua per un pas de carro (31) que travessa els camps de vinya de la Porquera de Cal Marquet. Es volta la falda del turó, mantenim sempre els erms a mà esquerra, es deixa a la dreta el camí més fressat i s’enfila amunt el barranc de les Comes (32). Quasi al capdamunt, es deixa una pista recent que marxa a l’esquerra i es continua recte per retrobar el camí de ferradura. Se surt al pas de carro que resseguix el llom de la muntanya (33) i es continua a la dreta, en direcció al Masroig.

Es deixen a mà esquerra algunes entrades a camps i, més endavant, s’arriba a una bifurcació (34). Els dos camins porten al poble, però és més recomanable el de l’esquerra, que puja una mica al costat dels conreus fins al capdamunt del turó. És menys transitat, més bonic i les vistes són molts agraïdes. Des de dalt es comença un suau descens pel pas de carro. Se surt a un camí més fressat i es va a l’esquerra, per arribar de seguida a les envistes del Masroig. S’arriba al poble entre trossos conreats.