Museu Lula Pérez-Marçàginé

El museu està dedicat a l'escultor local Marçel·lí Giné, conegut com Marçà-Giné (1918-2006) i a la seva esposa Lula Pérez (1924-2004). Aquesta parella d'artistes van crear un tipus d'escultura bella de factura però inquietant alhora, sempre atenta, des d'un punt de vista crític, a l'esdevenir del món i de la seva terra. Dos artistes que han estat capaços d'instaurar la seva pròpia cosmovisió. 

Al mateix museu s’exhibeix obra pictòrica del marçalenc Josep Sancho Piqué (1872-1959), així com la d'altres artistes locals com Amat Pellejà, Núria Estapé i Joaquim Santaló.

Al tercer pis també s'hi troba una exposició de restes arqueològiques trobades a la zona.

Horaris:

Diumenges: d'11:30 h a 13:30 h

De dilluns a dissabte: visites concertades al 663 196 486

Per saber-ne més...

Marçà-Giné (1918-2006)

En començar els estudis d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, Marçà-Giné tenia 29 anys. És mestre seu Lluís Oslé, escultor afecte al naturalisme, de tècnica irreprotxable, obra sòlida i llarga experiència. Després dels cursos d'escultura, Marçà-Giné seguí estudis de ceràmica a l'Escola Industrial.

A partir de 1948 es presentà amb certa regularitat a concursos.

Al 1951, el jurat del Premio Julio Antonio de la Diputació (en el qual també figuraven el crític d'art de "Destino" Joan Cortés i l'escultor Lluís Saumelles) li atorgà la medalla per la talla en pedra "Cap de nen".

Els anys 1952 i 1953 va ser premiat a l'Exposició Nacional d'Art Universal de Madrid.

Al 1953 també va rebre un tercer premi al Concurs Provincial del Centre de Lectura de Reus, amb l'obra "Segadora". Al 1955 participà amb tres obres a la III Biennal Hispano Americana.

Durant el període de formació, Marçà-Giné treballà intensament dues disciplines de l'ofici d'escultor: l'anatomia i la realització en terra cuita; a ambdues representa el llenguatge segur, clar i àgil. La pràctica de fang cuit (ràpida i barata, en comparació amb les màteries dures) li ha permès facúndia i, sobretot l'ha fet independent de qualsevol personatge, un dels seus trets més singulars, sorprenents i suggestius. A aquestes dots s'hi afegeix el de l'observador de la matèria en brut: de les qualitats i configuracions atzaroses que adopta. Les peces (regularment de petit format), que anomena "troballes" són ocurrències on s'endevinen, a parts iguals, l'agudesa i la improvisació.

Josep Sancho Piqué (1872-1959)

Als disset anys es matricula a l'Escola de Belles Arts, a Barcelona. És condeixeble de Joaquim Mir i d'Isidre Nonell. Entra a l'estudi de Lluís Graner. L'any 1896 exposa a la Sala Parés i, en anys successius, pren part en diferents exposicions nacionals a la mateixa ciutat.

A Tarragona obre una escola de dibuix (1915). Del 1936 al 1939 es dedica a fer una sèrie de dibuixos al·lusius a la guerra. Cultiva els temes anedòtics, el retrat. Són famoses les seves composicions, sempre dins l'academicisme; domina el dibuix, el pastel i el carbó.