L'ERMITA DE LA CONSOLACIÓ

La Denominació d’Origen Qualificada Priorat s’articula a partir dels dominis cartoixans. Aquesta DOQ comprèn, en gran mesura, el territori que constituïa part de l’antic Priorat d’Escaladei que el formaven set pobles: Torroja del Priorat, la Vilella Alta, Porrera, Poboleda, Gratallops, el Lloar i la Morera de Montsant. A més, l’any 1954, quan es van establir límits enològics, és a dir, aquells municipis que tenien bona part de terrenys de llicorella, s’hi van afegir Bellmunt del Priorat i la Vilella Baixa, a més d’una part dels municipis del Molar i Falset.

Aquests municipis formen una unitat geogràfica caracteritzada per una abrupta orografia, sòls de pedres de pissarra anomenades llicorella i un clima extremat. El sòl i el clima temperat mediterrani, sec, amb estius molt calorosos i hiverns freds, són els elements decisius per aconseguir un vins d’alta qualitat molt tipificats.

La modificació del paisatge amb les noves plantacions ha de permetre el manteniment d’un entorn natural privilegiat. Més que grans explotacions, les característiques orogràfiques i geològiques del Priorat possibiliten l’elaboració de vins profundament vinculats a un entorn físic concret i a un acurat treball personal, En aquest sentit la DOQ Priorat ha estat una de les primeres denominacions d’origen en tipificar els vins de finca i tipificar els vins de poble.

L’ermita de la Mare de Déu de la Consolació té molta anomenada i devoció a tota la comarca. Les ermites constitueixen llocs preferents per a la realització de l’home amb la divinitat. A les ermites s’acudeix, individualment o col·lectivament, a demanar l’ajut i la protecció dels sants i de la Mare de Déu davant les desgràcies personals o els problemes de la comunitat. En una societat agrària, la petició de pluja en temps que asseguri una bona collita constitueix una demanda constant i necessària.

Aquesta ermita té una part romànica amb un absis que podria datar del segle XII i una segona part afegida de la segona meitat del segle XVI, que li donà a la planta forma de creu llatina, construïda en un estil de transició del gòtic al renaixentista.