Les crestes que domina el mestral

Aquest itinerari ha estat patrocinat per l'allotjament rural Cal Porxo de Pradell de la Teixeta
(Podeu fer la reserva a: http://www.calporxo.com/ca)

Recomanacions:

Es tracta d’un excursió curta, apta per fer amb nens que els agradi caminar. Pradell compta amb un extens i valuós patrimoni de pedra seca i un itinerari especialment pensat per conèixer-lo. A l’estiu és millor evitar les hores més fortes de sol.

Diuen que l’arròs necessita els mateixos estius càlids que l’oliva perquè el fruit pugui madurar. A Pradell no hi ha camps d’arròs, però sí oliveres arbequines de les qual en surt un oli ben delicat. Moltes són a prop del poble, com si els agradés la companyia dels qui les pentinen cada hivern. D’aquesta manera les oliveres queden a recer del vent arrauxat que baixa del nord-oest i que els hiverns freds pot mossegar amb força. Dalt de la serra queden les crestes, la roca nua, els pins valents, els panorames generosos sobre la plana i la bella Mediterrània, i les pastures que tradicionalment han aprofitat els ramats d’ovelles i cabres.

L’inici de l’excursió es troba a la part baixa del poble, al carrer del Barranquet, on es troba la pista cimentada que cal seguir (a mà esquerra es deixa una rampa) [1]. En sortir del poble s’obre un espectacular panorama de la vall plena d’oliveres i ametllers. Es deixa un camí empedrat a la dreta [2] i una pista que es desvia en la mateixa direcció uns metres mes enllà [3] i es continua recte, en direcció est.

S’arriba a una cruïlla i es continua pel camí de la dreta [4]. El del davant és el camí de tornada. Se segueix l’antic camí que s’enfila cap a la serra, en direcció als Abeuradors, salvant el desnivell sàviament i suau. A mida que el camí agafa alçada, es fa evident el passat agrari d’aquestes muntanyes; nombrosos marges de pedra donen fe d’antigues parades de cultiu, ara reconquerides pel bosc.

La darrera part de la pujada combina trams més drets amb altres de moderats. Al capdamunt de la serra es barreja la destacada presència dels molins de la central eòlica amb la impressionant panoràmica que ofereix el paisatge [5]. A l‘encreuament, es va a l’esquerra, en direcció al coll de la Teixeta. Uns metres de pronunciada —però còmoda— baixada desemboquen en una singular i imponent paret de pedra que s’alça a la dreta del camí.

El recorregut segueix pel serrat fins a la següent intersecció [6], des de la qual es pren el camí que baixa a l’esquerra, de tornada a Pradell de la Teixeta. Es baixa dòcilment i paral•lel al barranc de la Coma Tornera pel vell camí, que en alguns trams encara conserva l’antic empedrat, fins a tancar el tomb [4] i retornar al poble per la pista.